Ets a:  Inici » Monogràfics

Monogràfics


Cinc cèntims d'història de les Terres del Marquesat


El perquè del nom "LES TERRES DEL MARQUESAT"

En ampliar el camp d'acció de les activitats culturals a diversos municipis de la Noguera hom pensà en buscar un element integrador de tots ells. La història ens donà aquest lligam, aquest signe d'identitat, ja que tots ells havien estat agermanats, durant quasi cinc segles, per la pertinença a "lo Marquesat", territori que arribà a comprendre fins a uns dos terços de la superfície de la Noguera i una petita porció del Pallars Jussà,). Una visió de l'extensió del territori de "lo marquesat "la podem veure en el mapa adjunt:


Breu introducció històrica

La gestació de l'espai territorial que posteriorment s'acabaria coneixent com "Les Terres del Marquesat", comença l'any 1050 quan, Ramon Berenguer I el Vell, aconsegueix que el Rei Al-Muddafar de Lleida li lliuri els Castells de Camarasa i Cubells, a canvi de la seva ajuda en la guerra que tenia amb el seu germà, el rei àrab de Saragossa.

Al llarg dels segles, aquest domini del casal de Barcelona s'aniria eixamplant, amb la incorporació de diverses poblacions (Montgai, Pugis, Flix, Bensa, Privà, Santa Linya, tota la vall de Meià, etc.). En el segle XIV, Alfons III el Benigne annexà aquests territoris i creà el "Marquesat de Camarasa", que donà al seu fill Joan. Aquest fet afavorí una cohesió del territori, que a partir de llavors fou conegut com a "Terres del Marquesat" o "lo Marquesat". La posterior història del "Marquesat" és molt complexa, ja que passà per diverses mans (Paeria de Lleida, retorn a la corona, diverses famílies nobiliàries - Luna, Cobos -, etc.) amb les conseqüents alteracions en la seva extensió, fins a la seva extinció al s. XIX.


Bibliografia

  • Canellas, Magdalena. El Marquesado de Camarasa y la Paería, Lleida: Institut d'Estudis Illerdencs, 1992, p. 350-360.
  • Carreras, Francesc. Geografia General de Catalunya. Barcelona : Establ. Editorial de Albert Martín, 1913-1918, p. 270.
  • Domingo Rúbies, Dolors. Camarasa. Valls: Cossetània, 2003. ISBN 84-96035-62-X
  • Gessé, Francesc; Roqué, Josep: Recopilació de les activitats realitzades per l'Associació "Terres del Marquesat", cursos 1996 - 2001, Cubells, Ajuntament de Cubells, 2001, Edició limitada.
  • Roma, Isidre: De les Terres del Marquesat al Marquesat de Camarasa, Cubells, [s.n.], 2001, fulletó informatiu de les cortides culturals mediambientals "Les Terres del Marquesat", presentació audiovisual de la campanya d'estiu 2001.

 

Les Terres del Marquesat, patrimoni de la humanitat

 

L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica ha merescut ser declarat Patrimoni de la Humanitat per part del Comitè del Patrimoni Cultural i Natural de la UNESCO en la reunió que tingué lloc a Kioto del 30 de novembre al 5 de desembre de 1998.

La declaració afecta 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de sis comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i València. Aquestos són els jaciments que s'inscriuen com a patrimoni mundial dins la denominació de les Terres del Marquesat:

  • Alòs de Balaguer: les Aparets I, II, II i IV.
  • Camarasa: Balma del Pantà, Cova del Tabac
  • Vilanova de Meià: Cova del Cogulló

 

Més informació:

  • Corpus de pintures rupestres. Vol.1. La Conca del Segre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia [etc.], 1990. (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya)
  • Hernández Herrero, Gemma... [et al.]. Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibérica. [Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia], DL1999.
  • UNESCO http://whc.unesco.org/sites/874.htm
  • Ara Lleida http://www.lleidatur.com/cat/rutarupestre.html

 

Visualitza les fotos del la galeria


Modificat el  09/01/2011 11:15

Monogràfics